Antoni Dalmau i Jover

(Igualada 1916-2001), pare de vuit fills, fou oficial de notaria, procurador dels tribunals i escriptor. Abans de la Guerra Civil pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Fou mobilitzat militarment tant per la república com pel règim franquista. Milità als moviments d’Acció Catòlica. Fou cofundador de la revista Vida, d’Igualada. Estengué també la seva tasca de publicista al Full Diocesà de Vic, Solsona i Tarragona. Militant d’Unió Democràtica de Catalunya durant més de cinquanta anys i regidor de l’Ajuntament d’Igualada, fou diputat al Parlament de Catalunya a la segona legislatura.

És autor del llibre de poemes Santa Maria: Poema a la Immaculada (1959), el recull d’articles Deu anys d’articles (1983), l’antologia d’altres poetes Corona poètica de Sant Crist d’Igualada (1986), dues biografies Auster, senzill i noble: Mn. Josep Forn i Talló (1886-1936) (1987), i De l’Anoia a l’Amazones: El pare Bartomeu d’Igualada ciutat (1993), l’obra de teatre La vila que s’esberla (2000), i Glossari de l’auca del centenari d’Igualada ciutat (1879-1979), amb dibuixos de Marcial Fernàndez i Subirana (1985).

Obres publicades per Galerada

Una flama en la nit: Pere Puig i Quintana o el combat cultural sota el franquisme, 2001. Col•lecció assaig

Obres publicades per altres editorials

Santa Maria: Poema a la Immaculada, 1959.

Deu anys d’articles, 1983.

Glossari de l’auca del centenari d’Igualada ciutat (1879-1979), 1985.

Corona poètica al Sant Crist d’Igualada, 1986.

Auster, senzill i noble: Mn. Josep Forn i Talló (1886-1936), 1987.

De l’Anoia a l’Amazones: El pare Bartomeu d’Igualada, 1993.

La vila que s’esberla, 2000.