Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va néixer a l’Aranyó (la Segarra), l’any 1918, en una família de propietaris rurals procedents de Cervera que s’havia traslladat a l’Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terrres. Va passar la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d’Acció Catalana, i va estudiar el batxillerat a l’escola dels escolapis. Des de petit es va convertir en un gran devorador de llibres, sobretot els de la biblioteca del seu pare, on va trobar molta literatura espanyola amb obres de Pio Baroja i Valle Inclán.
El 1935, es va traslladar a Barcelona, i va ingressar a l’Institut Balmes amb l’objectiu d’acabar el batxillerat. La seva intenció era fer la carrera de metge, però amb l’esclat de la guerra civil espanyola, es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no va poder defugir la guerra: va pertànyer a la branca d’artilleria de l’Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es va quedar. Però el van tornar a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on va escriure la seva primera novel•la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment va escriure en català, llengua que va mantenir en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que va haver de patir i les dificultats per publicar que va tenir en els primers anys. De tota manera, va aconseguir, gràcies a la seva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest reconeixement popular no va coincidir immediatament amb els dels cercles literaris i molt menys universitaris.
Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, va poder tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou a Barcelona. Entre altres feines, va treballar per a una agència d’assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d’investigador privat, ocupació que sovint s’ha relacionat amb algunes de les seves novel•les policíaques i que ell havia desmentit, atès que s’havia dedicat només a fer informes sense cap importància, segons les seves paraules.
El 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, va començar a escriure amb regularitat. Va canviar novament de feina, va fer d’assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot, va continuar vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra.
L’any 1949 va publicar el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que va passar completament desapercebut. El fet de col•laborar a la revista Ariel li va permetre entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 va publicar el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel•la Estrictament personal va guanyar el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que començaria un intens període com a dramaturg i que tancaria voluntàriament, després d’ua fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta.
Es pot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no va parar mai d’escriure i de publicar. Va provar tots els gèneres: poesia, teatre, novel•la, assaig... La seva bibliografia de creació va arribar a superar el centenar de títols. Però on el seu treball va sobresortir, en qualitat i en quantitat, va ser en la novel•la, amb l’explotació dels temes propis del novel•lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit... Els recursos que va utilitzar van ser sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca... Per circumstàncies editorials i de difusió audiovisual i per la seva incorporació com a lectura a l’ensenyament, la seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.
La seva obra és equidistant als dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: el conductisme i l’existencialisme. L’element trascendent, de vegades, l’empenyia cap al simbolisme, com és ara a Totes les bèsties de càrrega, considerada una de les millors novel•les del corpus pedrolià, on narra l’opressió d’un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda en contrast amb una voluntat de supervivència. En d’altres ocasions, el testimoniatge li va exigir un fresc fenomènic com, per exemple, es pot videnciar a Si són roses floriran.
A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre va respondre a la seva oferta, sobretot perquè, a causa de la censura, moltes de les seves novel•les no van poder ser publicades en el mateix moment que les escrivia. Així, per exemple, novel•les escrites l’any 1952, com Cendra per Martina, no es van poder publicar fins al 1967.
A partir de 1963, va començar un cicle ambiciós pel seu plantejament. Es tracta de la sèrie inacabada Temps Obert, de la qual va escriure onze novel•les, amb un mateix personatge de protagonista, Daniel Bastida, un símbol de les possibilitats infinites de realizació que té cada persona i que un fet fortuït pot despertar. El cicle dóna fins a nou possibilitats diferents, a partir que un fet conflictiu —un bombardeig— modifica una mateixa situació original, que Pedrolo desenvolupa en les novel•les Un camí amb Eva, Se’n va un estrany, Falgueres informa, Situació analítica, Des d’uns ulls de dona, Unes mans plenes de sol, L’ordenació dels maons, No en tenim prou amb la primavera i Pols noves de runes velles, que conformen el ‘primer llibre’. El ‘segon llibre’ incomplet, parteix de la novel•la Un camí amb Eva i de la segona situació conflictiva que es bifurca en dues novel•les: Cartes a Jones Street i “Conjectures” de Daniel Bastida.
Atret per la novel•la de gènere policíac, tot i que no s’hi va dedicar especialment com a autor, va acabar dirigint la col•lecció La Cua de Palla, d’Edicions 62, una col•lecció que va reunir els mestres del gènere com Hammett, Chandler o Simenon i que va comptar amb traductors com Joan Oliver o Maria Aurèlia Capmany. Va ser un impulsor del gènere en català amb la intenció i la confiança que aquesta branca editorial faria guanyar lectors en català.
També el conte és destacable en la producció de Manuel de Pedrolo, tot i que no tan extens com la novel•la. Va col•laborar com a articulista en nombroses publicacions de l’època i va traduir al català molts dels autors anglosaxons de més prestigi com William Faulkner, John Dos Passos o Henry Miller.
Manuel de Pedrolo va tenir una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es va declarar independentista i va recollir aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es van descontradir.
La seva immensa feina com a escriptor va veure’s recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va ser també membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. El 25 de juny de 1990, a causa d’un càncer, va morir a la ciutat de Barcelona.

Obres publicades per Galerada

El llibre de la rosa, 2002. Col•lecció narrativa.

Obres publicades per altres editorials

Novel•les i contes

El premi literari i més coses. Barcelona: Selecta, 1953. València: Bromera, 1990.
Es vessa una sang fàcil. Barcelona: Albertí, editor, 1954, 1964. La Magrana, 1986.
Mr. Chase, podeu sortir. Barcelona: Albertí, editor, 1955.
Estrictament personal. Barcelona: Selecta, 1955.
Domicili provisional. Palma de Mallorca: Moll, 1956. La Magrana 1982. Barcanova, 1990.
Un món per a tothom. Barcelona: Albertí, editor, 1956.
Les finestres s’obren de nit. Palma de Mallorca: Moll, 1957.
Violació de límits. Barcelona: Albertí, editor, 1957.
Crèdits humans. Barcelona: Selecta, 1957.
L’inspector arriba tard. Palma de Mallorca: Moll, 1960. Barcelona: La Magrana, 1988.
Una selva com la teva. Barcelona: Destino, 1960.
La mà contra l’horitzó. Barcelona: Nova Terra, 1961. La Llar del llibre, 1985.
Balanç fins a la matinada. Barcelona: Selecta, 1963, 1984.
Cendra per Martina. Barcelona: Proa, 1965. Proa, 1980. Kapel 1982.
Joc brut. Barcelona: Edicions 62, 1965.
Avui es parla de mi. Barcelona: Selecta, 1966.
Elena de segona mà. Barcelona: Selecta, 1967. Edicions 62, 1985.
M’enterro en els fonaments. Barcelona: Proa, 1967.
Totes les bèsties de càrrega. Barcelona: Edicions 62, 1967.
A cavall de dos cavalls. Barcelona: Alfaguara, 1967.
Entrada en blanc. Barcelona: Cadí, 1968.
Solució de continuïtat. Palma de Mallorca: Moll, 1968.
Un camí amb Eva. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1975, 1988.
Se’n va un estrany. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1976, 1988.
Falgueres informa. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1979, 1989.
Mossegar-se la cua. Barcelona: Edicions 62, 1968, 1982.
Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970.
Nou pams de terra. Barcelona: Pòrtic, 1971.
Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971, 1977. Edicions 62, 1980. La Llar del Llibre, 1985.
Situació analítica. Barcelona: Edicions 62, 1971, 1977, 1989.
Introducció a l’ombra. Barcelona: Proa, 1972, 1985.
Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972, 1975. Edicions 62, 1980.
Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972.
Des d’uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1972, 1979. Avui, 1995.
Unes mans plenes de sol. Barcelona: Edicions 62, 1972.
Espais de fecunditat irregular/s. Barcelona: Proa, 1973, 1982.
Viure a la intempèrie. Barcelona: Nova Terra, 1974.
L’ordenació dels maons. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1979, 1991.
Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974.
Text/càncer. Barcelona: Dopesa, 1974.
Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1982, 1986.
L’interior és el final. Barcelona: Edicions 62, 1974.
El temps a les venes. Barcelona: Edicions 62, 1974.
Cinc cordes. Barcelona: Edicions 62, 1974.
Internacional Setting. Barcelona: Edicions 62, 1974.
Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1983, 1984, 1988.
Milions d’ampolles buides. Barcelona: Laia, 1975.
Sòlids en suspensió. Barcelona: Nova Terra, 1975. Edicions 62, 1981.
Detall d’una acció rutinària. Barcelona: Galba, 1975.
Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. El Observador, 1991. Barcanova, 1992.
Contes fora recull. Barcelona: Edicions 62, 1975.
Perquè ha mort una noia. Barcelona: Galba, 1976.
Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1983.
S’alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1979, 1991.
Procés de contradicció suficient. Barcelona: Edicions 62, 1976.
Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977.
La paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1977.
Pols nova de runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1977, 1992.
Hem posat les mans a la crònica. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Proa, 1977.
L’ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978.
Cartes a Jones Street. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1992.
Anònim I. Barcelona: Proa, 1978.
D’esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978.
S’han deixat les claus sota l’estora. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1979.
La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979.
Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Galba, 1979.
Baixeu a recules i amb les mans alçades. Barcelona: La Magrana, 1979.
“ Conjectures” de Daniel Bastida. Barcelona: Edicions 62, 1980, 1993.
Successimultani. Barcelona: Laia, 1980. Grup de Llibre, 1982. Pleniluni, 1991.
Anònim II. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Anònim III. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Anna. Olot: edició de bibliòfil, 1982.
Apòcrif u: Oriol. Barcelona: Edicions 62, 1982.
Exemplar d’arxiu, únicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982.
Apòcrif dos: Tina. Barcelona: Edicions 62, 1983.
No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega. Barcelona: Laia, 1984. La Llar del Llibre, 1990.
Apòcrif tres: Verònica. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984.
Apòcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Joc tapat. València: Tres i Quatre, 1985.
Caus a cada cantonada. Edicions 62, 1985.
Crucifeminació. Barcelona: Edicions 62, 1986.
Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986.
La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988.
Disset contes i una excepció. Barcelona: Edicions 62, 1990.
Anna. Amb dibuixos de Miquel Plana. Lleida: Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, 1990.
Obres púbiques. Barcelona: Edicions 62, 1991.
Tants interlocutors a Bassera. Edicions 62, 1992.
Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997.
Us convida a l’acte. Recopilació de Xavier Garcia. Recull de 50 poemes visuals eròtics. Lleida: Pagès Editors, 2000.

Poesia

Ésser en el món. Barcelona: Torrell de Reus, 1949.
Arreu on valguin les paraules, els homes. Barcelona: Proa, 1975.
Simplement sobre la terra. Barcelona: Taller Picasso, 1983.
Obra poètica completa 1931-1990. Lleida: Pagès, 1996.

Teatre

La nostra mort de cada dia. Palma de Mallorca: Moll, 1958.
Cruma. Barcelona: Nereida, 1958. Millà, 1979.
Homes i No. Barcelona: Horta, 1959.
Tècnica de cambra. Palma de Mallorca: Moll, 1964.
Situació bis. Barcelona: Occitània, 1965. Millà, 1976.
Darrera versió, per ara. Barcelona: Edicions 62, 1971.
Sóc el defecte. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
Algú a l’altre cap de peça. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
Pell vella al fons del pou. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
L’ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Aquesta nit tanquem. Barcelona: Edicions 62, 1978.
Acompanyo qualsevol cos. Barcelona: Biblioteca Teatral Millà, 1979.
Bones notícies de Sister. Barcelona: Biblioteca Teatral Millà, 1979.
Els hereus de la cadira. Barcelona: Biblioteca Teatral Mollà, 1980.
D’ara a demà. Barcelona: Biblioteca Teatral Millà, 1982.
Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1984, 1995.

Assaig

Mig segle de literatura catalana. Ricardo Orozco, editor, 1952.
Primera aproximació a Henri Michaux. Dins Miscel•lània Carles Riba. Barcelona: Josep Janés, 1954.
El novel•lista Hemingway. Dins Quart Creixent nº 2, 1957.
Cop d’ull a l’obra d’Henry Miller. Dins El Pont nº 9. 1957.
Notícia de Paul Bowles. Dins Quart Creixent nº 4, 1958.
L’Espinàs a passos comptats. Dins Cita de narradors. Barcelona: Selecta, 1958.
John Dos Passos. Dins Manhattan transfer, de John Dos Passos. Barcelona: Proa, 1965.
Com en Carbó em fa pensar. Dins Solucions provisionals, de Joaquim
Carbó. Barcelona: Selecta, 1965.
Pròleg. Dins Mentre agonitzo, de William Faulkner. Barcelona: Proa, 1968.
Pròleg. Dins Per qui toquen les campanes, de Hemingway. Barcelona: Proa, 1971.
Principi de les cruïlles del món. Dins Poesia T/47, de Guillem Viladot. Barcelona: Pòrtic, 1971.
Impressions-expressions sobre tres novel•les de la Maria Aurèlia Capmany. Dins Obra completa I, de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Nova Terra, 1974.
Alias Lautréamont. Dins Els cants de Maldoror, de Lautréamont. Barcelona: Robrenyo, 1978.
El llegir no fa perdre l’escriure. Lleida. Pagès, 1994.

Reculls d’articles

Els elefants són contagiosos. Barcelona: Edicions 62, 1974.
A casa amb papers falsos. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Cròniques colonials. Barcelona: El Llamp, 1982.
Algú sota l’altre. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Cròniques d’una ocupació. Barcelona: Llar del Llibre, 1989.

Traduccions

Abrahams, Peter: Cridem llibertat! Barcelona: La Llar del llibre, 1961.
Cain, James M.: El carter sempre truca dues vegades. Barcelona: Edicions 62, 1964, 1988.
Caldwell, Erskine: El petit camp de Déu. Barcelona: Edicions 62, 1967, 1994.
Caldwell, Erskine: La ruta del tabac. Barcelona: Edicions 62, 1965, 1976.
Dos Passos, John: Paral•lel 42. Barcelona: Edicions 62, 1966, 1987.
Dos Passos, John: Diner llarg. Barcelona: Edicions 62, 1967.
Dos Passos, John: L’any 1919. Barcelona: Edicions 62, 1967.
Dos Passos, John: Manhattan Transfer. Barcelona: Proa, 1965, 1985.
Durrell, Lawrence: Justine. Barcelona: Aymà, 1969.Proa, 1984.
Durrell, Lawrence: Balthazar. Barcelona: Proa, 1983.
Durrell, Lawrence: Mountolive. Barcelona: Proa, 1970, 1984.
Durrell, Lawrence: Tunc. Barcelona: Edicions 62, 1970.
Durrell, Lawrence: Nunquam. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Durrell, Lawrence: Quartet d’Alexandria. Barcelona: Proa, 1995.
Fast, Howard: Espàrtac. Barcelona: Edicions 62, 1965.
Fast, Howard: El cas Winston. Barcelona: Edicions 62, 1965.
Faulkner, William: Llum d’agost. Barcelona: Edicions 62, 1965.
Faulkner, William: Intrús en la pols. Barcelona: Edicions 62, 1969.
Faulkner, William: Santuari. Barcelona: Proa, 1970.
Garner, Alan: Elidor. Barcelona: Estela, 1971. Laia, 1980.
Golding, William: El senyor de les mosques. Barcelona: Edicions 62, 1966, 1983.
Japrisot, Sébastien: Parany per a una noia. Barcelona: Edicions 62, 1963, 1988.
Kerouack, Jack: Els pòtols místics. Barcelona: Proa, 1967.
Kerouac, Jack: Els pirats del Dharma. Barcelona: Proa, 1990.
Kessel, Joseph: Belle de jour. Barcelona: Aymà, 1975.
Lautréamont, comte de: Els cants de Maldoror (I). Barcelona: Robrenyo 1978.
Lautréamont, comte de: Els cants de Maldoror (II). Barcelona: Robrenyo, 1978.
Lowry, Malcom: Sota el volcà. Barcelona: Edicions 62, 1973, 1988. Mac Donald, Ross: La mort t’assenyala. Barcelona: Edicions 62, 1964, 1981
Mailer, Norman: Fets de cultura. Barcelona: Edicions 62, 1971.
Millar, Margaret: Un estrany a la meva tomba. Barcelona: Edicions 62, 1963, 1983.
Miller, Henry: Un diable al paradís. Barcelona: Edicions 62, 1966.
Miller, Henry: La meva vida i els meus temps. Barcelona: Aymà, 1972, 1980.
Pinter, Harold: L’habitació. Barcelona: Edicions 62, 1994.
Robbe-Grillet, Alain: Dins del laberint. Barcelona: Edicions 62, 1968.
Salinger, J. D.: Pugeu la biga mestra. Barcelona: Edicions 62, 1971.
Salinger, J. D.: Seymur: una introducció. Barcelona: Edicions 62, 1968.
Sartre, Jean-Paul: A porta tancada. Barcelona: Aymà, 1969.
Sartre, Jean-Paul: Les mosques. Barcelona: Aymà, 1969.
Sartre, Jean-Paul: Les mans brutes. Barcelona: Aymà, 1969.
Sartre, Jean-Paul: Morts sense sepultura. Barcelona: Aymà, 1969.
Sartre, Jean-Paul: Les troianes. Barcelona: Aymà, 1969.
Spark, Muriel: El punt dolç de la senyoreta Brodie. Barcelona: Edicions 62, 1967, 1994.
Spillane, Mickey: Qui mana. Barcelona: Edicions 62, 1964, 1984.
Steinbeck, John: Homes i ratolins. Perpinyà: Proa, 1964, 1993.
Tillard, Paul: El pa dels temps maleïts. Barcelona: Nova Terra, 1967.
Vance, Marshall: La caminada. Barcelona: Edicions 62, 1966.
Wesker, Arnold: Sopa de pollastre amb ordi. Barcelona: Institut del Teatre i El Mall, 1986.

Entrevistes

Si em pregunten, responc. Barcelona: Aymà, 1974. Proa, 1974.

Altres gèneres

Reserva d’inquisidors. Barcelona: Laia, 1979.
7 relats d’intriga i ficció. Barcelona: L’Atzar, 1982.
Els quaderns d’en Marc. 1984. Publicada anònimament. (Mai no va desmentir la seva autoria).
Caus a cada cantonada. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Múltiples notícies de l’Edèn. Barcelona: Edicions 62, 1985.
100 pàgines triades per mi. Barcelona: La Campana, 1988.
Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990. Barcelona: Edicions 62, 1991.
Epistolari I. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1997.
Epistolari II. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1997.
Diari 1986. Barcelona: Edicions 62, 1998.
Diari 1987. Barcelona: Edicions 62, 1999.

Films basats en la seva obra

Mecanoscrit del segon origen
Sèrie de televisió (producció TV3).
M’enterro en els fonaments
Film inspirat en la novel•la de Manuel de Pedrolo M’enterro en els fonaments. El film, a causa de problemes amb la censura de l’època, veié endarrerida la seva estrena fins a l’any 1976, sota el títol de La respuesta. La versió catalana es va estrenar definitivament el 1984. Fitxa tècnica. Director i guionista: Josep Maria Forn. Actors: M. Asunción Bautista; Francisco Viader, Marta May, Jordi Torras, Teresa Cunill, Carme Fortuny, Josep Castillo Escalona. 1969. Durada: 88 minuts

Còmic adaptat de la seva obra

Mecanoscrit del segon origen: adaptació al còmic de la novel•la amb el mateix títol de Manuel de Pedrolo, amb il•lustracions d’Isidre Monés i Pons; l’adaptació del text a càrrec de Josep M. Guerra i Cabra. Barcelona: L’Atzar, 1984-1985.

Obres completes

Contes i narracions (5 vol.). Barcelona: Ed. 62, 1974-1997:
Vol. 1 (1938-54), 1974
Vol. 2 (1954-55), 1974
Vol. 3 (1956-74), 1975
Vol. 4 (1975-85), 1994
Vol. 5 (1985-90), 1997

Novel•les curtes (7 vol.). Barcelona: Ed. 62, 1976-1995:
Vol. 1 (1952-55), 1976
Vol. 2 (1956-58), 1977
Vol. 3 (1958-65), 1980
Vol. 4 (1966-72), 1982
Vol. 5 (1973-77), 1989
Vol. 6 (1978-82), 1992
Vol. 7 (1984), 1995

PREMIS

Joanot Martorell, 1954, amb Estrictament personal
Víctor Català, 1956, amb Crèdits humans
Sant Jordi, 1962, amb Balanç fins a la matinada
Lletra d’Or, 1966, amb Cendra per Martina
Prudenci Bertrana, 1968, amb Estat d’excepció
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 1979