Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany, escriptora, pedagoga i política, va néixer a Barcelona el 3 d’agost del 1918. Filla d’Aureli Capmany i néta de Sebastià Farnés, tots dos estudiosos del folklore. Va ingressar a l’Institut-Escola i va fer estudis universitaris de Filosofia i Lletres.

Va fer de talladora de vidre i va desenvolupar activitats pedagògiques. En la dècada dels quaranta va participar en algunes activitats culturals clandestines, com les de Miramar, i va entrar en contacte amb el grup d’Ariel, una publicació literària i artística editada a Barcelona entre el 1946 i el 1951. El 1951 va ser directora de l’Institut Albéniz de Badalona. Va ser becada per l’Institut Francès al Collège de France durant el curs 1952-53 i va cursar estudis a la Universitat de la Sorbona.

La seva carrera literària s’inicia el 1947, quan és finalista del premi Joanot Martorell amb l’obra Necessitem morir. Dos anys més tard va guanyar aquest premi amb El cel no és transparent. La influència de Salvador Espriu va ser molt important en l’inici de la seva carrera literària. Ella mateixa va reconèixer que la novel•la L’altra ciutat (1955) la va escriure perquè agradés al poeta de Sinera. Però més tard va publicar Betúlia (1956), que va suposar un trencament total amb la novel•la anterior. Més endavant va publicar El gust de la pols (1962) i el 1968 va guanyar el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts.

El seu feminisme, evident en la seva actitud pública i en les seves declaracions, es va fer palès en moltes de les seves publicacions, entre les quals, la novel•la Feliçment jo sóc una dona (1969). La seva vida sentimental va anar lligada a la de l’escriptor Jaume Vidal Alcover, amb qui va conviure des de finals dels seixanta.

En la trajectòria de Maria Aurèlia Capmany també va ser molt important la seva relació amb el món del teatre, que, com a autora, va començar quan l’escriptor Jordi Sarsanedas li va demanar una obra per a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i ella va escriure Tu i l’hipòcrita, estrenada el 1959. Més tard, quan Ricard Salvat va impulsar la fundació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, li va demanar que s’encarregués dels cursos de literatura gramàtica.

Una obra que va causar molt d’impacte entre les seves peces teatrals va ser Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, en col•laboració amb Xavier Romeu. En el camp escènic fa incursions també en el teatre de cabaret d’intenció crítica, amb una sèrie de peces escrites expressament per a ser representades a La Cova del Drac, local de moda dels anys seixanta, ara desaparegut, al carrer Tuset de Barcelona. Són d’aquella etapa Dones, flor i pitança (1968) i La cultura de la Coca-cola (1969) entre d’altres, fetes en col•laboració amb Jaume Vidal Alcover.

A la dècada dels vuitanta va seguir escrivint i publicant amb assiduïtat, amb obres com Lo color més blau (1982), el llibre de memòries Mala memòria (1987), i la novel•la per a joves, La rialla del mirall (1989).

Com a actriu, va participar en diverses obres de teatre com L’Auca del senyor Esteve i Primera història d’Esther, i en cinema, a El vicari d’Olot, de Ventura Pons. A més a més de la seva intensa activitat com a escriptora, Maria Aurèlia Capmany va fer constants col•laboracions en la premsa diària.

Va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). A partir del 1987 va assumir la regidoria d’Edicions i Publicacions. Va morir a Barcelona el 2 d’octubre de 1991, poc mesos després de la mort del seu company sentimental, Jaume Vidal Alcover.

Obres publicades per Galerada

El llibre de la rosa, 2002. Col•lecció narrativa.

Obres publicades per altres editorials

Com una mà. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1952.
Necessitem morir. Aymà. Barcelona, 1952.
L’altra ciutat. Editorial Selecta. Barcelona, 1955.
Betúlia. Editorial Selecta. Barcelona, 1956.
Tana o la felicitat. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1956.
Ara. Albertí editor. Barcelona, 1959.
Tu i l’hipòcrita. Teatre. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1960.
El gust de la pols. Ediciones Destino. Barcelona, 1962.
La pluja als vidres. Club Editor. Barcelona, 1963.
El desert dels dies. Occitània. Barcelona, 1966.
La dona a Catalunya: consciència i situació. Assaig. Edicions 62. Barcelona, 1966.
Un lloc entre els morts. Editorial Nova Terra. Barcelona, 1967.
Vent de Garbí i una mica de por. Teatre. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1967.
Feliçment, jo sóc una dona. Editorial Nova Terra. Barcelona, 1969.
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.(amb Xavier Romeu i Jover). Teatre. Edicions Catalanes de París. París, 1970.
Pedra de toc. Editorial Nova Terra. Barcelona, 1970.
Vitrines d’Amsterdam. Club editor. Barcelona, 1970.
Anna, Bel i Carles. Editorial Lumen. Barcelona, 1971.
Cartes impertinents de dona a dona. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1971.
Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Tarot. Barcelona, 1971.
Quim-Quima. Editorial Estela. Barcelona, 1971.
El jaqué de la democràcia. Editorial Nova Terra. Barcelona, 1972.
Ni teu, ni meu. Editorial La Galera. Barcelona, 1972.
Salvador Espriu. Assaig. Editorial Dopesa. Barcelona, 1972.
El feminisme a Catalunya. Assaig. Editorial Nova Terra. Barcelona, 1973.
L’ombra de l’escorpí. Teatre. Editorial Gorg. València, 1974.
Pedra de toc-2. Editorial Nova Terra. Barcelona, 1974.
Dona, doneta, donota. Editorial Dopesa. Barcelona, 1975.
Cada cosa en els seu temps i lectura cada dia. Editorial Dopesa. Barcelona, 1976.
La dona. Editorial Dopesa. Barcelona, 1976.
Subirachs o el retrat de l’artista com a escultor adult. Assaig. Editorial Dopesa. Barcelona, 1976.
El cavaller Tirant. Teatre. Edebé. Barcelona, 1977.
L’alt rei en Jaume. Aymà. Barcelona, 1977.
La dona i la Segona República. Assaig.Edicions 62. Barcelona, 1977.
Una història de Catalunya. Editorial Vicens-Vives. Barcelona, 1978.
Dona, doneta, donota. Còmic amb dibuixos d’Avel•lí Artís Gener. Edhasa. Barcelona, 1979.
Coses i noses. Recull de narracions curtes.Edicions la Magrana. Barcelona, 1980.
Tirant lo Blanc. Eliseu Climent editor. València, 1980.
Vés-te’n ianqui. Editorial Laia. Barcelona, 1980.
Àngela i els vuit mil policies. Editorial Laia. Barcelona, 1981.
Dietari de prudències. Recull exhaustiu de 124 articles de la secció Dia rera Dia publicats a Serra d’Or entre els anys 1970 i 1980. La Llar del Llibre. Barcelona, 1981.
El malefici de la reina d’Hongria o les aventures dels tres patrons de nau. Editorial Barcanova. Barcelona, 1982.
Lo color més blau. Editorial Planeta. Barcelona, 1983.
Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall caminant pels carrers de la ciutat. Editorial Laia. Barcelona, 1983.
Mala memòria. Memòries.Editorial Planeta. Barcelona, 1989.
El cap de Sant Jordi. Editorial Planeta. Barcelona, 1988.
Fumar o no fumar (amb Pere Calders). Edicions Destino. Barcelona, 1988.
Això era i no era. Editorial Planeta. Barcelona, 1989.
La rialla del mirall. Editorial Empúries. Barcelona, 1989.
Aquelles dames d’altres temps. Editorial Planeta. Barcelona, 1990.
Fem memòria. El port de Barcelona. Lundwerg editors-Port Autònom de Barcelona. 1990.
Obra Completa. Edició a cura de Guillem-Jordi Graells. Columna Edicions. Barcelona, 1993

Premis

Premi Narcís Oller 1952.
Premi Josep Ixart d’assaig 1957.
Premi Joanot Martorell 1963, per El cel no és transparent, que va ser publicada amb el títol La pluja als vidres.
Premi Sant Jordi 1967, per Un lloc entre els morts.
Premi de la Crítica Serra d’Or 1974, per L’ombra de l’escorpí.
Premi de la Crítica Serra d’Or 1982 , per El malefici de la reina d’Hongria o les aventures dels tres patrons de la nau.